Trekking pel Nepal: Dia 22. De Bahundanda a Benishahar. Últim dia de trekking.

Aviat sortim de Bahundanda camí avall per l'estret camí de trekking fins arribar de nou al camí/carretera passant entre els verds camps d'arròs. Es nota que ja no estem a alçada i fa calor i una mica humitat. Seguim baixant fins la zona d'obres elèctriques que hi ha prop de Ngadi on farem un petit descans. D'aquí fins a Benishahar encara queda unes quantes hores. Continuem el camí fins a Bhulbhule amb el Manaslu a la nostra esquena i travessem el riu per arribar al punt on vam començar el trekking. Avui nosaltres anirem més enllà, un parell d'hores i pico més de caminar. El camí és pla fins els últims kilòmetres abans d'arribar al destí. Ens anem trobem autobusos públics que estem tentats d'agafar, les nostres cames ja tenen moltes ganes d'arribar. Al poble de Khudi travessem l'últim pont de tot el trekking, i aquest pont sembla ser el més vell de tots els que hem passat. Comprem uns plàtans que ens dónen l'energía que sembla faltar i més ellà un nou "peatge", aquesta vegada de dones. Continuem amb el camí amb continus desnivells, amunt i avall que ens acaba d'esgotar. És allò que quan mentalment veiem el final del camí proper sembla que no acaba d'arribar mai. Finalment només ens queda la última pujada fins Bhulbhule. Arribem i ens instal·lem a l'hotel. Uf!, deixem les motxilles i ens fem una bona dutxa abans de dinar. Estem feliços de tots aquests dies caminant i no haver tingut problemes físics. És veritat que no vam poder passar pel Thorong-la però tenim la sensació d'haver aconseguit el repte que ens vam proposar cinc anys abans després de fer el Camino Inca al Perú que era el caminar per l'Himalaia.
Per la tarda descansem i al vespre sortim a passejar del Benishahar. El poble està de festa, molts colors a tot arreu, una mica com el nostre Nadal. Les botigues obertes donen molta vida i ens trobem un escenari on fan un espectacle de danses del Nepal i la gent està molt interessada i animada veient els balls. Anem a sopar i a dormir. Demà ja no caminarem. Agafarem l'autobús per anar a Pokhara. Hi hauríem d'arribar en avió des de Jomsom però la neu ens ho va impedir. Però vam poder canviar aquest vol pel de tornada a Kathmandú des de Pokhara. Anem a dormir, demà serà un altre dia.

Me he levantado pensando en la noche de ayer, en lo afortunados que fuimos al compartir su "FIESTA MAYOR".
Al ser primera hora de la mañana, los rayos de sol se filtran por entre los árboles lo que hace que de Bahundanda nos llevemos un bonito adiós.
Es el último día de treking iremos de Bahundanda hasta Benishahar.
Me da tristeza despedirme de las montañas, cada vez están más lejos y sé que muy pronto dejare de verlas para siempre, aunque no las olvidaré nunca.
Vamos pasando por lugares que nos dejan pequeñas anécdotas como las del grupo de madres que al igual que hicieron los niños el día anterior nos hicieron pasar el "peaje", esta vez era para sufragar su formación creo que agrícola. Yo como madre y como mujer me sentí muy orgullosa de ellas, es igual de donde somos o la vida que tenemos, la esencia es la misma en todo el mundo solo hace falta mirarnos a los ojos para saber que es así.
Hoy es el día del perro y fue divertido ver a los perros adornados con collares de flores, el primero que vimos me recordó mucho a la Hera, mi perra, porque es blanco como ella.
Hoy el camino se nos hace pesado, supongo que es normal después de tantos dias. Finalmente ya en Benishahar repusimos fuerzas después de comer y ducharnos aquí sí, con agua caliente y lavabo tipo europeo en la habitación. ¡PURO LUJO!.
A la hora de la cena un grupo de niños vinieron a la puerta del hotel a cantar, parecían "les Caramelles" de Cataluña y claro tocaba propina otra vez, pero solo ver sus caritas vale la pena una y mil veces. Casi anocheciendo salimos a pasear por la ciudad, toda engalanada con luces de colores y gente por todos sitios de aquí para allá disfrutando como nosotros de las danzas i músicas que habían por doquier.
Después de pasear a dormir como "tronquitos",