Trekking pel Nepal: Dia 23. De Benishahar a Pokhara... en transport públic.

Avui hem preparat les motxilles sense tenir en compte el pes que hem de portar cadascú a l'esquena, avui no les portarem al damunt, aniran al sostre d'una furgoneta de transport públic. Després esperem una estona que arribi la furgoneta al lloc acordat de sortida. Carreguen les nostres motxilles al sostre i abans de marxar ens acomiadem del nostre portejador, en Narayan, que tornarà directament des d'aquí a Kathmandú. Achut ve amb nosaltres a Pokhara i fins que ens instal·lem a l'hotel d'allà. Com no podia ser d'una altra manera hi puja tanta gent com hi cap. Tenim pel davant unes 6 hores de viatge més o menys. La manera de circular és perillosa, la carretera té moltes corbes i els avançaments es repeteixen contínuament tant si estem prop d'un revolt com si ve algú de cara... ja s'apartarà!!!!!. Fem una parada per estirar cames i anar al lavabo. Bé, al lavabo millor no entrar, així que fem les nostres necessitats mig amagats en els arbres. Veig que a la furgo hi ha un adhesiu del Barça al vidre davanter i no puc evitar fer-me una foto. Seguim endavant, un parell d'hores més i ja som a Pokhara. És una ciutat gran, també amb molt trànsit. Nosaltres ens dirigim a la zona on estan els hotels turístics, la zona més propera del llac Phewa. Ens instal·lem a l'hotel Crystal Palace, que sense ser res de l'altre món és el millor hotel dels que hem estat al Nepal. Des de la finestra veiem el llac, però està núvol i no podem veure les grans muntanyes amb claretat. De tant en tant s'obre una mica, poc, i s'entreveu algun pic que no podem reconéixer. Només el Machapuchare de 6693 m. o "cua de peix" és el que podem reconeixer amb claretat, però es podría veure l'Annapurna I, el Dhaulaghiri i altres parts dels Annapurnes, ara per l'altra cara del camí de trekking. Convidem a Achut a dinar i després ja ens acomiadem d'ell. Tant ell com Narayan han estat els nostres companys durant dotze dies. Achut es queda a dormir en un altre hotel de Pokhara i demà al matí marxarà en bus a Kathmandú.
Per la tarda passegem pels carrers mirant la quantitat de botigues de regals i anem al costat del llac per gaudir de la calma de l'aigua. M'adono que estic caminant sense portar el pes de la motxilla a l'esquena. És fantàstic!. Durant el tot dia hi ha grups de nenes i alguns nois dansant pel carrer, les festes de l'any nou newar continuen. També a les portes de les cases i botigues fan un guarniment de flors i colors al terra i encenen espelmes. És bonic veure-ho. Hi ha molt ambient de turistes a Pokhara, suposem que bona part són també caminants que han fet o faran un trekking. Sopem, voltem una mica de nit i anem a dormir. Demà encara ens quedarem en aquesta ciutat.

Al levantarme lo primero que he pensado es que estábamos en la recta final. Mientras, esperamos a que nos vengan a buscar, nos despedimos de Narayan con un abrazo, ha sido un buen compañero, reservado como pocos, solicito y creo que muy buena persona, le deseamos lo mejor.
Finalmente llegamos al autobús, abarrotado como era de imaginar, ahora cada vez nos alejamos mas de la calma de las montañas para adentrarnos en el bullicio, Contemplar el ir y venir de las personas, la calle, los comercios, el tránsito y los animales desde el autobús tiene un punto de "voyerismo" que me da pudor y morbo a la vez.... Se aprende un montón de verdad...
Después de casi 8 horas de viaje que miedo da de cómo y por donde conducen, llegamos a Pokara.
Achud nos acompaña al hotel Crystal Palace, dejamos las mochilas y nos vamos a buscar un restaurant donde después de comer ya nos quedaremos solos después de tantos días de compartiendo viaje y anécdotas, Achud es un chico listo y seguro que conseguirá ser guía de campamento base del Everest como nos había comentado.
Paseamos por la ciudad y llegamos hasta el lago Phewa, de nuevo un remanso de paz, la orilla del lago está llena de paradetas de souvenirs, hay barcas de paseo y pequeños transbordadores que llegan hasta una isleta que hay en el medio, desde esta ciudad en un día claro se pueden ver l'Annapura I i el Dhaulaghiri pero hay nubes y solo muy de vez en cuando se abren y nos dejan ver las montañas..
Hay muchísima animación por las calles, grupos de niños grandes y pequeños cantan y danzan, también hacen dibujos con arenas de colores y petalos, como se hace en Cataluña el día del Corpus, pero aquí además encienden velas, a modo de ofrenda en todas las entradas de las tiendas, restaurantes y hoteles, es muy bonito. Después de cenar i pasear nos vamos a dormir, mañana volveremos a pasear pues nos queda otro día aquí en Pokhara.