Avui ens hem llevat ben descansats. Ens ha anat bé no caminar ahir per la tarda i gaudir de la vida del poble. Avui sí que ens proposem avançar, almenys fins a Tal. Gran part del camí fa baixada, però a mi sempre m'agrada més pujar que baixar, baixar em deixa els genolls i els peus fets pols!!!. Sortint de Chame hem de passar un Check Point, es tracta de tenir els excursionistes controlats i que les autoritats sàpiguen en tot moment en quin tram està tothom. La primera part del camí no té massa desnivell, si de cas pica una mica amunt fins arribar a Timang on aprofitem per fer-nos una foto pels clubs als que pertanyem. La Joana la fa amb la samarreta del Club Excursionista d'Alpicat i jo me la faig amb la del Club Tramdur. Des d'aquest punt iniciem una forta baixada per graons de roca fins arribar a un punt on hem de travessar un riu poc profund. Decidim treure'ns les botes i els mitjons i passar descalços per l'aigua gelada i les pedres que se'ns claven als peus!!!! Però almenys tenim les botes seques. Baixem encara més, ara ja per "carretera" com diu Achut que no és més que un camí apte només per jeeps, fins el poble de Danakyu on parem a veure un petit monestir budista que hi ha i hi podem entrar lliurement després de descalçar-nos i deixar la propina de rigor, és clar. Seguim caminant fins arribar a Dharapani on dinem. A l'arribar al poble coincidim en que estan realitzant un rite funerari allà ben a prop. Després de dinar encara ens queda una bona estona fins a Tal. Dharapani avall veiem a l'altre costat del riu el poble de Kharte, el lloc on vam dormir el dia de la pluja, i una mica més enllà podem veure a l'altra banda aquell tram que vam passar de despreniments de pedres. Seguim i arribem a aquella cascada que ens impedia passar uns dies abans i que avui podem travessar sense problemes i arribar a un pont penjant que ens porta a l'altre costat del riu per passar per camins estrets de muntanya amunt i avall fins arribar a Tal. Sopem i sortim una estona, avui fan cinema a la fresca a l'estil Bollywood a una plaça del poble. Aviat anem a dormir.
Hoy acordamos llegar hasta Tal, la etapa va a ser un poco mas larga de lo que en principio teniamos programado, asi que como cada dia despues de volver a hacer la mochila, recoger los sacos y desayunar pancakes nos ponemos en marcha. El camino es de lo màs pedregoso, la bajada es pronunciada hasta llegar al fondo de la garganta por donde tendremos que atravesar el rio. Yo no tengo claro sacarme las botas pues esta helada pero desprues de que Marçal insistiera tanto accedo, por Dios que fria estaba el agua y ademàs las piedras se clavaban en los pies. No podia de dejar de gritar ¡AUUH, AUUH...!, lo cual divertia un monton a Achut y a Narayan, me dieron ganas de darles una colleja pero al final me contuve jajaja...la verdad que al final agradeci tener las botas secas y el frio valio la pena.
Llegamos a Danakyu donde entramos en un monasterio budista y ya en Dharapani paramos a comer y pudimos ver un rito funerario que nos pareció muy curioso delante iban unos mùsicos y un danzarin que tambien cantaba y ya detras toda la comitiva, hasta el lugar donde estava el cuerpo del fallecido.
Por la tarde pasamos por la zona donde nos pilló la lluvia dias antes, pues estamos desandando el camino y recuerdo perfectamente las sensaciónes de aquel dia. Ver el deslizamiento de piedras, el zigzag del camino estrecho aun muy resbaladizo, la cascada, que esta vez si podremos atravesar y la torrentera de agua que entonces estaba muy brava, me entran escalofrios.
Despues de caminar un buen trecho y subir y bajar con el rio siempre a la vista, atravesar por puentes colgantes que havian conocido mejor vida pues muchos tenian el suelo roto por varios sitios por lo teniamos que tener cuidao de no meter la "pata", llegamos a Tal el pueblo donde me vi las sangijuelas ¡...puajj, que asco al recordarlo!.
En Tal el pueblo estava de fiesta pues estamos en las fiestas del año nuevo nepali, havia luces de coloresen las calles, havia mucho movimiento por las calles y es que iban a hacer una pelicula en la calle, por lo que alli que fuimos, ¡los unicos europeos!, nos sentiamos la atracción,, un flash, y al final de la fila Achud ligando, no pierde comba este chico jajaja...es muy divertido y Narayan a su lado siempre todo serio, ya tenemos tema para mañana. Despues de 20' de cine ya tuvimos bastante y nos fuimos a dormir, la verdad que pasear de noche camino del hotel con el pueblo de fiesta, con las gentes vestidas con trajes de lo mas variopinto, chicos y chicas adolescentes corriendo y riendo, era un regalo muy placentero que me llenaba de energia, y como siempre... el cielo cuajado de estrellas,
|
Sortint de Chame. |
|
Aquesta simpática nena anava caminant amb el seu pare també a Tal, com nosaltres. |
|
Un bonic tram de pujada a Timang. |
|
Travessant un rierol. |
|
La foto pel Tramdur. |
|
La foto pel Club Excursionista d'Alpicat. |
|
Baixant cap a Danakyu. |
|
Ens mullem els peus! |
|
Danakyu. |
|
Monestir budista a Danakyu. |
|
Arribant a Dharapani. |
|
Comitiva fúnebre a Dharapani. |
|
Dharapani. |
|
De Dharapani a Tal. |
|
La "carretera". Només aptes per a Jeeps. |
|
Kharte a l'altre costat del riu. Aquí hi vam passar la nit de la pluja. |
|
I per aquest camí vam passar plovent. |
|
La cascada que ens va barrar el pas. |
|
Cap a l'altra banda del riu. |
|
La Joana fent d'infermera de campanya amb una ferida de l'Achut. |
|
La gorga s'obre cap a Tal. |
|
L'aigua raja per tot arreu. |
|
Ja arribem, es comença a fer fosc. Al fons veiem Tal. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada