Trekking pel Nepal: Dia 18. Manang. De Manang a Lower Pisang

Avui ens llevem a Manang no tan aviat com altres dies. Ens ho prenem més amb calma, el camí avui tendirà a baixar i arribarem abans al final del recorregut previst. Achut ens acompanya a veure el llac gelat del glaciar del Gangapurna que tenim davant nostre. Passem pels carrers de Manang que encara tenen molta neu, sobretot en les zones on toca l'ombra. Em resulta molt bonic veure a la gent fent les seves feines quotidianes tot i el fred i la neu. Després pugem uns 300 m. més amunt fins una gompa, de fet és un chorten o estupa des de la que es veu tot Manang a baix, i el que és més majestuós i que em fa empetitir és estar al davant mateix dels Annapurnes, el Gangapurna i el Tilico Peak sembla que en un no res es pugui estar al cim d'aquests pics. Va ser un moment molt impressionant. També aqui dalt puc fer un encàrrec d'uns amics: agafar unes pedres i portar-les a Alpicat. Està clar que les pedres són més aviat petites.

A mig matí agafem de nou les motxilles i comencem a caminar. Aviat pararem a dinar a Bhraka. A dalt del poble hi ha un monestir budista. Hi pujo, és veu molt antic però està tancat no hi puc entrar però tot i això, allà dalt es respira serenitat, Segons ens diu Achut té més de 300 anys. Després de dinar anem fins el destí d'avui que és de nou Lower Pisang. En un dia podem comprovar com el sol va desfent la neu poc a poc ja que podem passar molt millor pel camí, ara bé en les zones més obagues encara hi queda un bon gruix. Els helicòpters continuen sobrevolant per damunt nostre tot sovint, a Humde, on hi ha l'aeroport en vola un ben baix, potser ha sortit de l'aeroport mateix. Ens fem unes fotos que volem enviar al Facebook dels amics de Viatges Iltrida amb el fons ben nevat. L'Annapurna II ens va acompanyant, ara a la nostra dreta fins arribar de nou a l'hotel de Lower Pisang que continua sense llum. Ens donen la mateixa habitació, la veritat és que està molt bé ja que tenim unes vistes genials. Hem fet el mateix tram que a l'anada, però és curiós que al caminar a la inversa sembla que el paisatge no és ben bé el mateix. Sopem de nou a la llum de l'espelma, amb els frontals preparats i ben abrigats perquè com és habitual no hi ha calefacció en cap dels hotels.

Esta mañana nos levantamos más tarde, sabemos que el camino será más llevadero y nos hemos propuesto adelantar etapas, tengo la mano izquierda muy roja y un poco inflamada del sol y la nieve por no haberme puesto crema protectora así que decido ir a comprar una, con Achut hacemos una pequeña excursión por los alrededores de Manang, vamos ver el lago helado del glaciar del Gangapurna, lo vemos desde lejos pues hay tanta nieve que no es recomendable acercarse demasiado, seguimos subiendo y llegamos a una estupa magnífica. Los Annapurna II, III y IV, el Gangapurna y el Tilicho Peak nos quedan al frente una vista increíble donde el blanco de la nieve se mezcla con las banderas de oración que ponen la nota de color a los lados de la estupa. Escogimos dos piedras, una para la Mercè y otra para la Montse, cuando le digamos a Narayan que llevaremos dos piedras en la mochila seguro que pensara que estamos para el psiquiatra, jajajaj...
Tuve la mala suerte de tocarme los ojos después de ponerme la crema protectora por lo que acabe en el centro médico para comprar colirio. Hoy empezaremos a deshacer camino, Manang me ha parecido un pueblo muy alegre y con mucha vida. Volveremos a Lower Pisang pero antes a modo de despedida un ternerito de un cabezazo en el culo me apartó de su camino sin ningún miramiento mientras los demás se reían de la escena.
Hoy el camino está mejor que ayer, la nieve se va deshaciendo poco a poco, y los helicópteros de rescate siguen volando sin parar, muy cerca de nosotros seguro que hay drama y desesperación por familiares muertos o desaparecidos, pienso en la fragilidad de la vida, en las desigualdades... y pese a todo o a pesar de todo yo me siento feliz. La vida es así y la vida continúa.
Acabamos la etapa en el mismo hotel de Lower Pisang que sigue sin luz lo que no impide que un grupo de niños juegen al "pilla-pilla" corriendo por las escaleras que resbalan un montón, hace un frio que pela, y la mitad van medio descalzos.
Cenamos con velas y frontales la mar de románticos, Hoy tampoco toca ducha jajajaj.