Fa fred. Després d'esmorzar, com cada dia comencem a caminar. Cada vegada trobem més neu, sobretot a les zones més obagues. Una hora després ens creuem amb un grup d'espanyols que ens diuen que han estat rescatats amb helicòpter desprès d'estar uns dies aïllats pel temporal als peus del Tilicho Peak, camí del pas del Thorong-la. Des d'un punt alt del camí s'obre una llarga vall plena de neu que haurem de travessar per rodades fetes per altres trekkers. Com cada dia l'espectacularitat del paisatge és majestuós. Els Annapurnes II, III i IV s'alcen majestuosos a la nostra esquerra, al fons el Gangapurna i el Tilicho Peak. Per la vall passem per Humde un poble en el que curiosament ens sorprèn veure que hi ha un petit aeroport amb la seva torre de control i tot, però això sí, no hi ha ni un avió... gairebé com passa a Alguaire. Ens diu el guia que és un lloc per fer activitats esportives. Seguim endavant i a vegades caminant per damunt la neu, arribem a un poblet que es diu Mungji on dinarem en un petit restaurant en unes taules habilitades en la mateixa teulada plana de la casa on hi tenen fruits estirats damunt sacs per assecar. I en aquest poble veiem els primers yaks. Una hora i mitja després de dinar arribem a Manang. Hi ha neu per tot arreu i, com ja esperàvem aviat ens diuen que no podrem travessar el Thorong-la, hi ha moltíssima neu més amunt i almenys estarà tancat sis o set dies més. No tenim temps per esperar tans dies allà dalt. Per fi tenim wi-fi i ens podem comunicar amb la família i els amics per tranquilitzar-los a tots de les males notícies que han arribat a Catalunya. Juntament amb Achut decidim que no ens quedarem a Manang i fem el camí de retorn mirant de no fer exactament les mateixes etapes. Però aquest contratemps no ens decep gens, és veritat que ens hauria agradat travessar el Thorong-la però la seguretat és lo primer i només haver pogut gaudir d'aquestes impressionants muntanyes que tenim al nostre voltant ja val la pena.
A l'hotel sopem amb una noia de Veneçuela que fa mesos que està voltant pel món... quina enveja!!!... I després un goig d'habitació, per primera vegada en tot el trekking tenim el lavabo dins l'habitació... senzillet això sí, sense dutxa ni rentamans, però aquesta nit, amb el fred que fa, no ens caldrà vestir-nos del tot per anar al lavabo.
Hoy nos espera una etapa fría, sabemos que nos vamos a encontrar cada vez más nieve, y así es. Delante tengo el paisaje más bonito que he visto nunca y a cada paso se hace más y más espectacular.
Estar frente a los Annapurnas es algo que solo hace dos años no nos hubiéramos imaginado.
Es fácil resbalar y se ha de tener cuidado por lo que aprovechamos los surcos que han dejado otros trekkers, aun así Marçal y Achud resbalaron, menos mal que las mochilas estaban blanditas y el culo no se resintió, jajaja...Cada vez admiro más a los porteadores, como Narayan, ninguno lleva botas de montaña, las chancletas y como mucho las zapatillas de deporte es el calzado habitual, van supercargados, sobre todo los que llevan carga para vender en los pueblos, por ejemplo, bombonas de butano, barras de hierro, incluso muebles, todos van más rápidos que nosotros y cuando te pasan, sin excepción te saludan con una sonrisa. NAMASTE.
Pasamos por un valle helado donde había un aeródromo, por pueblos cubiertos de nieve donde podíamos ver a las mujeres fregando la vajilla y lavando la ropa en las fuentes comunales a pesar del frio, este es su día a día y pienso en mi abuela y su generación, seguramente era el mismo día a día de nuestras abuelas y que seguro que tampoco se quejaban del frio ni de las duras condiciones en que vivían, pienso en casa y creo que he de ser más consciente todavía de la suerte que tengo.
Nos cruzamos con españoles que habían sido rescatados después de estar aislados a causa del temporal y nos confirmaron que el camino más allá de Manang estaba cerrado, ya lo imaginábamos y no fue una sorpresa.
Los yaks sí que fueron una sorpresa, son enormes y teníamos un poco de recelo al cruzarnos con ellos. Son muy bonitos lo que no me impidió a la hora de la comida degustar una super-burgueryak que estaba buenísima en la terraza de un restaurant, sin barandilla, así que se ha tener mucho cuidado.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada