Avui fa sol. Amb les botes encara molles comencem a caminar. Hem de recuperar el temps perdut ahir. Al cap de poca estona tornem a travessar el riu Marsyangdi per un pont tibetà, com és habitual cada vegada que travessem el riu, per arribar a Dharapani que hauria estat el nostre destí ahir. El guia ens fa saber que ha caigut una gran nevada a la part alta de la ruta i que sembla que hi ha hagut morts i desapareguts. Tot producte del cicló Hudhud provinent de l'Índia completament inusual en aquesta època de l'any que va afectat aquesta zona sw l'Himalaia. De fet tot el dia veiem els helicòpters anar amunt i avall. Està clar que a dalt, als 5000 i pico metres hi ha hagut víctimes com ens han dit.
Avui el camí es fa exigent però és espectacular, escales camins verticals i "carreteres" com diu Achut, però que de fet són camins, en alguns trams en molt mal estat, que no paren de picar amunt. Dharapani està a 1860 m. sobre el nivell del mar i avui pugem fins els 2670 m. de Chame. Arribem al capdamunt d'una forta pujada a Timang, on dinem amb unes vistes impressionants de muntanyes al nostre voltant. Durant el camí veiem muntanyes espectaculars i completament blanques de neu com el Manaslu (8156 m.), el Lamjung Himal (6983m.) i l'Annapurna II (7937 m.). D'altres muntanyes també espectaculars, el nostre guia Achut diu que són "colinitas". Lamarequelvaparir, colinitas diu!!!!. Després de dinar el camí es molt més suau fins arribar a Chame on passarem la nit als peus de l'Annapurna II. No hi ha wi-fi ja que la tempesta d'ahir ha afectat les comunicacions i enviem SMS als fills dient que estem bé i que estiguin tranquils ja que la notícia de les morts a la part alta del trekking ja ha arribat als diaris catalans.
Amaneció con un sol espléndido que pronto quedó deslucido por la noticia que nos da Achut, ha habido muertos y desaparecidos en las cimas más altas a causa de la nieve caída el día anterior. Lo que para nosotros fue lluvia arriba fue un temporal de nieve.
Después de desayunar nos ponemos en marcha, tenemos que recuperar el tiempo que perdimos ayer. !UFFF...!. La verdad es que estamos todos afectados, la suerte o la desgracia a veces es cuestión del azar. Hoy el camino es muy escarpado y con muchos tramos de escaleras, es la primera vez que vemos el Annapurna II y otros picos igualmente espectaculares como el Manaslu, son tan magníficos y poderosos.... La hora de comer nos pilla en Timang donde comimos Marçal y yo solos, encima de una terraza rodeados de unas vistas espectaculares. Dos mujeres estaban fileteando manzanas que ponían a secar al sol sobre una uralita para después utilizarla a modo de conserva, Narayan se puso a ayudarlas, es increíble lo generosos que son. De nuevo en marcha y después de cruzar varios puentes colgantes y riachuelos, por fin llegamos a Chame donde nos pudimos duchar con agua caliente a "10º", lo que supuso un buen resfriado al Marçal que gracias a los chutes de ibuprofeno pudo sortear.
A la hora de la cena, la nota simpática la puso Achut cuando una norteamericana le propuso comprarle un cigarrillo y el le puso toda una serie de trabas hasta que al final ella entendió que solo compartía con "chicas jóvenes y guapas". ZASCA. pero acabó con una carcajada general por el buen sentido del humor de los presentes y es que nuestro guía es un gran Don Juan como pudimos ir comprobando, jajaja.
 |
| Sortim de Kharte |
 |
| Travessant el riu Marsyangdi a Dharapani |
 |
| Dharapani |
 |
| Ens anem trobant nombrosos portejadors que porten productes de tot tipus. |
 |
| La Joana en un dels nombrosos ponts que hem travessat aquests dies. |
 |
| La pujada des de Bagarchhap a Timang és dura i molt vertical. |
 |
| Bagarchhap a baix de la vall. Encara s'ha de pujar una mica més fins arribar a Timang. |
 |
| Dinem a Timang rodejat d'altes muntanyes com el Lamjung Himal. |
 |
| Caminant direcció Chame. El camí es suavitza. |
 |
| Al nostre darrere l'Annapurna II |
 |
| Arribem a Chame. Aquí hi passarem la nit. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada