Dia 24. Pokhara.

Avui el dedicarem a veure alguns racons de Pokhara, tots ells al voltant del llac. Aprofitarem també per fer algunes compres, si s'escau. Decidim pujar a la Pagoda de la Pau, una estupa budista que està dalt d'un turó dominant el llac. Primer però, anem caminant vora el llac gaudint de bonics racons. Regategem el preu amb el taxista per dur-nos a visitar la Pagoda. Sembla més a prop del que és realment i el camí per arribar-hi està en pèssimes condicions. Des d'on ens deixa el taxi fins dalt hi ha uns cinc minuts d'escales. Des de la Pagoda hi ha unes vistes esplèndides de Pokhara, del llac, i si no hi hagués núvols les vistes de la serralada de l'Himalaia haurien estat espectaculars. Per acabar de pujar a la Pagoda ens hem de descalçar. No s'hi pot entrar, només mirar-la i voltar-la. És circular i té quatre imatges daurades sobre Buda dirigits als quatre punts cardinals. Està bé, però lo millor aquí dalt són les vistes.
Tornem a la zona dels taxis i tornem a regatejar el preu de tornada a Pokhara. Ara anem a una zona de bars que hi ha al costat mateix del llac per gaudir d'estar allà. Hi estem a gust i ens quedem allà mateix a dinar. Per la tarda agafem una barca per anar al temple de Barahi que hi ha en una illa molt propera. Hem de posar-nos una armilla salvavides per pujar a aquestes barques que un noi s'encarrega de fer arribar a l'illa a cop de rem. És un petit temple que personalment em sembla de visita totalment prescindible si no fos que té la gràcia d'anar en barca pel llac. És clar que podríem haver llogat una barca per remar nosaltres però ganes de remar no en teníem massa. Al vespre decidim anar a menjar uns sandwichs, passejar una mica i anar a dormir. Demà hem de tornar a Kathmandú.

El llac Phewa.

Un racó a la riba del llac.

Pujant a la Pagoda de la Pau.

Entrada a la Pagoda de la Pau.

La Pagoda de la Pau.

El llac Phewa i Pokhara.. Els núvols no deixen veure els Annapurnes.

Pagoda de la Pau.

Pagoda de la Pau. No sabem quí és.

Tornem al costat del llac. A dalt del turó es veu la silueta de la Pagoda de la Pau.

Descansant al costat del llac.

Botigues de fruita i sucs al costat del llac.

Pescant.

Pokhara.

Els grups de dansa ballen durant tot el dia al carrer.

Anem a l'illa del temple de Bahari.

Amb aquestes armilles ja podem caure a l'aigua. No problem.

L'illa del temple de Bahari.

Arribant a l'illa.

El temple de Bahari.

Al capvespre des de la barca.

Tornem a la riba de Pokhara.

Els núvols ens deixen veure el Machapuchare i a la seva dreta els Annapurnes.

Dia 23. De Benishahar a Pokhara... en transport públic.

Avui hem preparat les motxilles sense tenir en compte el pes que hem de portar cadascú a l'esquena, avui no les portarem al damunt, aniran al sostre d'una furgoneta de transport públic. Després esperem una estona que arribi la furgoneta al lloc acordat de sortida. Carreguen les nostres motxilles al sostre i abans de marxar ens acomiadem del nostre portejador, en Narayan, que tornarà directament des d'aquí a Kathmandú. Achut ve amb nosaltres a Pokhara i fins que ens instal·lem a l'hotel d'allà. Com no podia ser d'una altra manera hi puja tanta gent com hi cap. Tenim pel davant unes 6 hores de viatge més o menys. La manera de circular és perillosa, la carretera té moltes corbes i els avançaments es repeteixen contínuament tant si estem prop d'un revolt com si ve algú de cara... ja s'apartarà!!!!!. Fem una parada per estirar cames i anar al lavabo. Bé, al lavabo millor no entrar, així que fem les nostres necessitats mig amagats en els arbres. Veig que a la furgo hi ha un adhesiu del Barça al vidre davanter i no puc evitar fer-me una foto. Seguim endavant, un parell d'hores més i ja som a Pokhara. És una ciutat gran, també amb molt trànsit. Nosaltres ens dirigim a la zona on estan els hotels turístics, la zona més propera del llac Phewa. Ens instal·lem a l'hotel Crystal Palace, que sense ser res de l'altre món és el millor hotel dels que hem estat al Nepal. Des de la finestra veiem el llac, però està núvol i no podem veure les grans muntanyes amb claretat. De tant en tant s'obre una mica, poc, i s'entreveu algun pic que no podem reconéixer. Només el Machapuchare de 6693 m. o "cua de peix" és el que podem reconeixer amb claretat, però es podría veure l'Annapurna I, el Dhaulaghiri i altres parts dels Annapurnes, ara per l'altra cara del camí de trekking. Convidem a Achut a dinar i després ja ens acomiadem d'ell. Tant ell com Narayan han estat els nostres companys durant dotze dies. Achut es queda a dormir en un altre hotel de Pokhara i demà al matí marxarà en bus a Kathmandú.
Per la tarda passegem pels carrers mirant la quantitat de botigues de regals i anem al costat del llac per gaudir de la calma de l'aigua. M'adono que estic caminant sense portar el pes de la motxilla a l'esquena. És fantàstic!. Durant el tot dia hi ha grups de nenes i alguns nois dansant pel carrer, les festes de l'any nou newar continuen. També a les portes de les cases i botigues fan un guarniment de flors i colors al terra i encenen espelmes. És bonic veure-ho. Hi ha molt ambient de turistes a Pokhara, suposem que bona part són també caminants que han fet o faran un trekking. Sopem, voltem una mica de nit i anem a dormir. Demà encara ens quedarem en aquesta ciutat.

Al levantarme lo primero que he pensado es que estábamos en la recta final. Mientras, esperamos a que nos vengan a buscar, nos despedimos de Narayan con un abrazo, ha sido un buen compañero, reservado como pocos, solicito y creo que muy buena persona, le deseamos lo mejor.
Finalmente llegamos al autobús, abarrotado como era de imaginar, ahora cada vez nos alejamos mas de la calma de las montañas para adentrarnos en el bullicio, Contemplar el ir y venir de las personas, la calle, los comercios, el tránsito y los animales desde el autobús tiene un punto de "voyerismo" que me da pudor y morbo a la vez.... Se aprende un montón de verdad...
Después de casi 8 horas de viaje que miedo da de cómo y por donde conducen, llegamos a Pokara.
Achud nos acompaña al hotel Crystal Palace, dejamos las mochilas y nos vamos a buscar un restaurant donde después de comer ya nos quedaremos solos después de tantos días de compartiendo viaje y anécdotas, Achud es un chico listo y seguro que conseguirá ser guía de campamento base del Everest como nos había comentado.
Paseamos por la ciudad y llegamos hasta el lago Phewa, de nuevo un remanso de paz, la orilla del lago está llena de paradetas de souvenirs, hay barcas de paseo y pequeños transbordadores que llegan hasta una isleta que hay en el medio, desde esta ciudad en un día claro se pueden ver l'Annapura I i el Dhaulaghiri pero hay nubes y solo muy de vez en cuando se abren y nos dejan ver las montañas..
Hay muchísima animación por las calles, grupos de niños grandes y pequeños cantan y danzan, también hacen dibujos con arenas de colores y petalos, como se hace en Cataluña el día del Corpus, pero aquí además encienden velas, a modo de ofrenda en todas las entradas de las tiendas, restaurantes y hoteles, es muy bonito. Después de cenar i pasear nos vamos a dormir, mañana volveremos a pasear pues nos queda otro día aquí en Pokhara.

Els carrers de Benishahar guarnits. Els transports es preparen per començar a circular.

Arribem a la furgoneta que ens portarà a Pokhara.

la vida quotidiana del Nepal des de la furgoneta.

Botigues i una barbería.

Des de la furgoneta camí de Pokhara.

La bandera de Nepal i una imatge de Shiva a l'interior de la furgoneta.

Una parada per estirar les cames.

Visca el Barça!!!

Cap a la furgoneta, reprenem el camí.

Arribem a Pokhara.

Anem a l'hotel de Pokhara.

Des del balcó de la nostra habitació.

El llac Phewa.

Els núvols ens impedeixen veure les grans muntanyes que serien visibles a la dreta.

Estan guarnint l'entrada de l'hotel amb flors, terres de colors i espelmes.

Davant d'una botiga de Pokhara.

Guarniments per tot arreu.

Diferents grups de nenes ballen les danses típiques al carrer.

Per acabar el dia, una bona cervesa coneguda.

Dia 22. De Bahundanda a Benishahar. Últim dia de trekking.

Aviat sortim de Bahundanda camí avall per l'estret camí de trekking fins arribar de nou al camí/carretera passant entre els verds camps d'arròs. Es nota que ja no estem a alçada i fa calor i una mica humitat. Seguim baixant fins la zona d'obres elèctriques que hi ha prop de Ngadi on farem un petit descans. D'aquí fins a Benishahar encara queda unes quantes hores. Continuem el camí fins a Bhulbhule amb el Manaslu a la nostra esquena i travessem el riu per arribar al punt on vam començar el trekking. Avui nosaltres anirem més enllà, un parell d'hores i pico més de caminar. El camí és pla fins els últims kilòmetres abans d'arribar al destí. Ens anem trobem autobusos públics que estem tentats d'agafar, les nostres cames ja tenen moltes ganes d'arribar. Al poble de Khudi travessem l'últim pont de tot el trekking, i aquest pont sembla ser el més vell de tots els que hem passat. Comprem uns plàtans que ens dónen l'energía que sembla faltar i més ellà un nou "peatge", aquesta vegada de dones. Continuem amb el camí amb continus desnivells, amunt i avall que ens acaba d'esgotar. És allò que quan mentalment veiem el final del camí proper sembla que no acaba d'arribar mai. Finalment només ens queda la última pujada fins Bhulbhule. Arribem i ens instal·lem a l'hotel. Uf!, deixem les motxilles i ens fem una bona dutxa abans de dinar. Estem feliços de tots aquests dies caminant i no haver tingut problemes físics. És veritat que no vam poder passar pel Thorong-la però tenim la sensació d'haver aconseguit el repte que ens vam proposar cinc anys abans després de fer el Camino Inca al Perú que era el caminar per l'Himalaia.
Per la tarda descansem i al vespre sortim a passejar del Benishahar. El poble està de festa, molts colors a tot arreu, una mica com el nostre Nadal. Les botigues obertes donen molta vida i ens trobem un escenari on fan un espectacle de danses del Nepal i la gent està molt interessada i animada veient els balls. Anem a sopar i a dormir. Demà ja no caminarem. Agafarem l'autobús per anar a Pokhara. Hi hauríem d'arribar en avió des de Jomsom però la neu ens ho va impedir. Però vam poder canviar aquest vol pel de tornada a Kathmandú des de Pokhara. Anem a dormir, demà serà un altre dia.

Me he levantado pensando en la noche de ayer, en lo afortunados que fuimos al compartir su "FIESTA MAYOR".
Al ser primera hora de la mañana, los rayos de sol se filtran por entre los árboles lo que hace que de Bahundanda nos llevemos un bonito adiós.
Es el último día de treking iremos de Bahundanda hasta Benishahar.
Me da tristeza despedirme de las montañas, cada vez están más lejos y sé que muy pronto dejare de verlas para siempre, aunque no las olvidaré nunca.
Vamos pasando por lugares que nos dejan pequeñas anécdotas como las del grupo de madres que al igual que hicieron los niños el día anterior nos hicieron pasar el "peaje", esta vez era para sufragar su formación creo que agrícola. Yo como madre y como mujer me sentí muy orgullosa de ellas, es igual de donde somos o la vida que tenemos, la esencia es la misma en todo el mundo solo hace falta mirarnos a los ojos para saber que es así.
Hoy es el día del perro y fue divertido ver a los perros adornados con collares de flores, el primero que vimos me recordó mucho a la Hera, mi perra, porque es blanco como ella.
Hoy el camino se nos hace pesado, supongo que es normal después de tantos dias. Finalmente ya en Benishahar repusimos fuerzas después de comer y ducharnos aquí sí, con agua caliente y lavabo tipo europeo en la habitación. ¡PURO LUJO!.
A la hora de la cena un grupo de niños vinieron a la puerta del hotel a cantar, parecían "les Caramelles" de Cataluña y claro tocaba propina otra vez, pero solo ver sus caritas vale la pena una y mil veces. Casi anocheciendo salimos a pasear por la ciudad, toda engalanada con luces de colores y gente por todos sitios de aquí para allá disfrutando como nosotros de las danzas i músicas que habían por doquier.
Después de pasear a dormir como "tronquitos",

Sortim de Bahundanda.

De camí cap a Ngadi.

Un columpi de bambú.

Seguim baixant...

Zona d'obres. Construeixen una central hidroelèctrica.

Diem adéu al Manaslu i a les altes muntanyes que ens han acompanyat en tot el trekking.

Caminant per Bhulbhule.

Bhulbhule. Aquí vam iniciar el trekking.

El dia del gos en l'any nou Newar.

Un caramel per aquest nen. La feinada que va tenir per posar-se'l a la boca amb el casc posat.

El paisatge cada vegada més exuberant. 

Passant pel poble de Khudi.

Un vell pont penjat a Khudi.

Refent forces.

La Joana amb les dones nepalís demanant ajuda per elles.

Sempre al costat del riu.

Arribant a Benishahar. Final del trekking.

L'hotel de Benishahar. Aquest estava molt bé en comparació amb altres.

Des de la finestra de l'hotel.

Benishahar. Ja no és un poble petit, ja és una mini-ciutat.

Parada de fruita a Benishahar.

Pigments per aquestes festes de l'any nou Newar.

Els nens que cantaven davant l'hotel amb la Joana. Després de la "propina", és clar.